Com ja diem es produiran canvis en la nova Era, però el món no acabara el 21 de desembre de 2012. Cal recordar les últimes Eres. La dels Picis que va començar més o menys al l'anunci de Joan el Baptista de la vinguda del Messies. Ningú nega que Jesucrist va marca la Era de Picis, si s'adoneu el símbol que identifica al cristians es un peix.
Si seguim retrocedint la pasqua o la fugida del jueus d'Egipte marca l'inici de la Era d'Aries. Es un festa de corder. Cada família matarà un corder la primera lluna plena de primavera, se'l menjaran i surtiran amb Moisses cap al desert. El moment on es veu el canvi es quan Moises baixa de la muntanya de Sinai amb les tables del déu manament i la gent havien fet el vedell d'or. Açò no era més que el reflex de que els humans front al dubte i la por preferix l'antic al canvi això que diuen: "más vale malo conocido que bueno por conocer". Preferien tornar a Egipte que anar a la terra promesa. Preferien seguir en la Era de Tauro que canviar a lo nou, la Era d'Aries.
En grecia passa alguna cosa semblant. Mentre en l'antiga Creta hi estava tot el culte al bou, el mite del minotaure. Ja en Grècia apareix el mite del belloci d'or i s'oblida el referent al bou. En Egipte tambe s'adorava a la deessa Hathor que es representava com una vaca amb el disc solar al cap, però ja els darrers segles apareixen figuren de marrans i en la avinguda d'entrada al temple de Karnak encara estan custodiant l'acces.
Sobre la Era dels Bessons (geminis) ja es més díficil seguir el rastre, tot i que en la historia hi han varis referents a germans que representen les dues cares de la mateixa moneda res ens indica que marquen l'inici de la Era del Bessons. Posem per exemple Caïn i Abel o Romulo i Remo.
