Seguints amb els vells poemari ací en va un de més antic. Ni cal dir que l'unic atratiu que te es el merament històric. Es un poemari que es va començar quan vaig acabar l'institut podriem datar-lo 1988-1990, mes o menys. Tot i que hi han algun poema posterior.
VEUS INSTANTÀNIES
1
=======================================================================
Encara em queda veu,
Paraula i vers.
Cants
Veus instantànies,
La veu del poeta.
2
=================================
ENCARA EM QUEDA VEU.
3
==============================
Encara em queden
coses per dir,
no he oblidat la dolçor
de la tinta
quan impacta
la fugacitat diàfana
de les pupil·les d’aigua
ni la fermesa de la carn
quan es contrau
per abocar
la ira de la pedra.
Encara em queden paraules...
4
========================
Jo sóc l 'aspra paraula
que el vent silencia
a les pedres
i tinc la viva veu
que encén la fúria
de l 'aigua quan profana
la pau virginal del descans
ancestral
ni tinc la lleu subtilesa
de la puresa pobra
del blanc silenci,
infinit de saviesa . . .
5
=======================
Vegeu-me aquí!
De nou
retorn del desertor
Humil ploma
que reprèn llur combat
contra paper immaculat
6
=====================
Soc el ressò
d’una veu antiga.
Cloendes dels records.
Veus que reclamen
urgents
desafiaments
a la intel·ligència.
7
========================
No em convertiré
en lluenta espurna
senzillament revestiré
la meua cornamenta
de noves flors tendres.
8
=================================
A les planures de l'oblit
fa fred
La negació es fa resposta
que s'interposa
en el sentir-se viu...
I el desert
t’envaeix,
La solitud t’és amiga
Ets solitari perenne i inflexible.
9
=========================================
PARAULA I VERS
10
===========================================
Podré parlar de l’ambigüitat
de la paraula
però en l’ànima tinc
la raó de l’ésser
i no podria respondre’t . . .
11
============================================
El sintagma ha estat
trencat
i somnie el vers
perfecte
que el verb
no em dóna cap vespre
com si de mi el so diví
s’hagués despenjat.
12
================================================
El vers lliure,
com vol d’ales
lleugeres
prenyades d’anhels
transparents.
Vull el vers
lliure
sense pressa
que no sols es pensa
i serveix per a escriure’s.
Vull el vers
per a viure’l,
lliure.
13
===========================================
Quan cau l’espessa
densitat
de la apegalosa tinta
sobre el paper
virginalment blanc
es prenya
de la lletra
i naix la paraula,
oh mot sagrat !
14
14
===================
VEUS INSTANTANIES
15
===================
Infinits espais
entre un respir
i l’altre
l’univers fent-se
gegant.
Repte
de paraula i vida
a colps
forçats d’un cor
anhelant...
16
===================
I en el sobreviure senc
el rabiós mossegar
de l'ambient
acarnissant-se en les meues
carns
impedint-me escriure...
privant-me d'estats circumstancials
d'animosa plenitud,
i abocant-me al silenci etern
d'una condició mesquina.
======================
crepuscles
a la nit
per despertar ESPERANCES
18
=====================
M’acusareu
de concís
i jo us dic
que no heu entès
la brevetat
d’un loquaç
instant
ni sabreu gaudir
la magnificència
de l’encant
perenne.
19
=================================================
La pedra seca,
aspra
que configura
aquesta terra
salvatge
de paraules i mots
esquinçada pel temps:
i jo no et reconec.
20
20
==============================================
Un fotografia
diminuta
llança les dagues
de la mirada
que jo
dèbilment
eludeisc.
20
=============================================
20
=============================================
I la camera assassina
amb
l’objectiu el temps ...
¡ joiós potser?
21
===============================================
Deambulen nombrosos
números
sense significat quàntic
i es mou la matèria
colpejant el meu ulls:
programada.
22
=================================================
(al meu germà Josep).
T’has fet lent i pesat
com les antigues màquines
de guerra.
La insostenible soledat
s’ha guarnit
en la teua pell.
Cap on lliuraràs
el teu vaixell?
23
23
====================
LA VEU DEL POETA
24
==========================================================
LA VEU DEL POETA
El capitalisme deshumanitzador
ha matat la veu.
Els organismes que s’han de justificar
han subvencionat la veu.
Els diners que han de fer interès
han comprat la veu,
tots junts han emmudit
la veu, es véu,
veu és, és veu.
25
==========================
Al voltant
dels productes
efímers de l’avantguarda
literària
adjuntaré
jo el meus designis
impertinents!
26
===========================
Tota tècnica nova
és innecessària
si no et trobes
i no t’identifiques amb la paraula,
. . . i encara no m’he fet
paraula personalíssima.
27
===========================================================
¿ Cauràs ? oh, ploma
embreada
sota la ma
pèrfida
de la cal·ligrafia
honrada
i del polígraf
de sublim gust
ranci.
28 per Ramon Rosselló i Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada