QUE ES LA POESIA HUI? DE QUE PARLEN ELS POETES?
Segons el diccionari de la RAE Poesia (del llatí poesis y este del grec que significa "creació") i en la primera definicio de set:
1. f. Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic mitjançant la paraula, en vers o en prosa.
La poesia parla de allò que viu i sent el poeta a diari. O almenys eixa es la poesia que faig i que m'agrada i parla de tot; d'alegria i tristesa, de mort i de vida,d'amor i desamor,...
El que passa es que la poesia escrita tradicional esta en extinció. Ara els poetes fan servir altres mitjos com la música (Silvio Rodriguez, Lluís Llach, Franco Batiatto, Alex Subago i altres tants...), el cinema o altres.
A vegades hi han escenes quotidianes, que et criden l'atenció. Ací va com a mostra este poema de la fira d'Almussafes que es celebraba en el parc de la ciutat.
02/07/1999- Almussafes.
NINA DE NEGRES CABELLS RULLS
Les estels als ulls com perles del firmament
enfilades en la tendra cara lluenta
de la nina de negres cabells rulls.
La gràcia dels innocents.
L’alegria dels cinc anys.
Ballant i demanant a la mamà
que li compre llepolies de frenètics tast.
No hi ha ira. Un gelat mare
per a la nina de negres cabells rulls.
Vullc dàtils mare!, i jo el riure.
Un cadell moll de rotwailer
olora l’aroma llunyana de la botifarra torrada.
I al parc altíssims
dolls d’aigua verda fan cantussejar a la font
records i jocs de diari.
El globus gros porta amb un somriure
la nina de negres cabells rulls.
I la gent passa corrent que se’n va a sopar
que ja és tard. Els pardals
s’han ajocat a les velles rames
dels lledoners tendres que ombrejaven
a la nina de negres cabells rulls
en els delirants jocs de la tarda.
QUE ES LA POESIA, HUI? (II PART)
QUE ES LA POESIA, HUI? (II PART)
Del llibre ECLIPSI DE LLUNA, publique una nova poesia. Hem de pensar que el poema té més de 10 anys, pero que ha dia de hui segueix siguent actual. Fa una reflexió del malestar, de l'injusticia, per acabar fent una crida a l'esperança.
Tindré la nit per germana, espasa d’argent
viu
i entre les afilades punxes de carronyers esbarzers
en defendre amb dents i ungles desesperades.
No puc respirar l’aire clar ni descansar
sobre càlid llit sense que dansen pel meu cap infames visions
carn i odi malmesos, mel podrida que xuclarà l’infant
en un bram de fam desencantat.
No em permetre passejar per les suaus platges
ni per les amples avingudes de fàcil transcorre
sinó que buscaré repòs en els corbats camins inhòspits de la serra
i passejaré el meus peus nus de blanca llet per les violentes cales de pedra,
per a ferir el meu esperit burgés i emprendre la vida pel camí de la veritat.
