8 de desembre del 2012

LA FI DEL MON ( II )

     Com ja diem es produiran canvis en la nova Era, però el món no acabara el 21 de desembre de 2012. Cal recordar les últimes Eres. La dels  Picis  que va començar més o menys al l'anunci de Joan el Baptista de la vinguda del Messies. Ningú nega que Jesucrist va marca la Era de Picis, si s'adoneu el símbol que identifica al cristians es un peix.
     Si seguim retrocedint la pasqua o la fugida del jueus d'Egipte marca l'inici de la Era d'Aries. Es un festa de corder. Cada família matarà un corder la primera lluna plena de primavera, se'l menjaran i surtiran amb Moisses cap al desert. El moment on es veu el canvi es quan Moises baixa de la muntanya de Sinai amb les tables del déu manament i la gent havien fet el vedell d'or. Açò no era més que el reflex de que els humans front al dubte i la por preferix l'antic al canvi això que diuen: "más vale malo conocido que bueno por conocer". Preferien tornar a Egipte que anar a la terra promesa. Preferien seguir en la Era de Tauro que canviar a lo nou, la Era d'Aries.
     En grecia passa alguna cosa semblant. Mentre en l'antiga Creta hi estava tot el culte al bou, el mite del minotaure. Ja en Grècia apareix el mite del belloci d'or i s'oblida el referent al bou. En Egipte tambe s'adorava  a la deessa Hathor que es representava com  una vaca amb el disc solar al cap, però ja els darrers segles apareixen figuren de marrans i en la avinguda d'entrada al temple de Karnak encara estan custodiant l'acces.
    Sobre la Era dels Bessons (geminis) ja es més díficil seguir el rastre, tot i que en la historia hi han varis referents a germans que representen les dues cares de la mateixa moneda res ens indica que marquen l'inici de la Era del Bessons. Posem per exemple Caïn i Abel o Romulo i Remo.
     

11 de novembre del 2012

21/12/2012 LA FI DEL MON ( I )

  PREAMBUL
  Segons el calendari maia el solstici d'hivern es la data anunciada per a la fi del mon. Segurament siga així i siga l'inici de la fi del mon tal i com la coneixem ara.  En la decada dels anys 90 amb la caiguda del mur de Berlin i deintegració dels regims comunistes de món, alguns van pensar que el capitalisme ens portaria a una vida més feliç, ara ja sense el perill comunista. Pero després d'una escalada frenética de l'especulació i un desenvolupament de la tecnología res no ha canviat. Els rics son més rics i els pobres son més pobres. La tecnología no s'ha possat al servei de la humanitat, sino que ha servit per enriquir a un pocs i augmentar els intruments de control de masses.  en mig d'aquest mon tan poc alentidor es desencadena una crissi mundial que molt pocs saven com solucionar. I on han quedat els valors humans?

    Segons els seguidors de la nova era, anem a començar la era d' Aquari. Pero no es tan sols el començament d'una nova Era, sino l'inici d'un nou cicle (any platònic) de 25776 anys, Cada Era té una duració de 2148 anys.
http://es.wikipedia.org/wiki/Precesi%C3%B3n_de_los_equinoccios

     La nova Era d'Aquari portarà una nova manera d'entendre  l'esperitualidad, les relacions humanes i les relacions de l'Home amb la natura. I es clar que el capitalisme especulatiu ( Economia Global) no es l'instruments per aconseguiro. Tindrem que anar a una economia més justa i respetuosa. A un tipus d'Economia del Be Comu (Christian Felber) o altres semblants que anirant apareixent.
     Es clar que al llarg de l'Era d'Aquari es produiran grans cataclismes. Haurà un canvi de mapa terrestre, terres que s'enfonsaran i terres que emergiran. Si recordem això ja ha passat en èpoques anteriors, ahi esta el cas de l'Atlantida. Cal pensar que amb una variació de l'inclinació de l'eix terrestre reubicarà els elements continguts, al temps que les plaques tectòniques i les falles tambe poden sofrir alguna alteració. Sobretot aquelles que són al limit, com la falla de San Andres (EEUU) o la falla de l'Atlas (Marroc/Estret de Gibraltar). I no serà d'estranyar que amb una activitat tectònica intensa es desperten alguns volcans.
                                                                                                           Continuara....

5 de novembre del 2012

ENTRE EL CEL I LA TERRA.

     Entre el cel i la terra, es l'espai on habitem, juntament amb la resta de la creació, si volem dir-ho així. Un lloc molt semblant al paradís, si no fos perquè l'hem convertit en alguna cosa més semblant a l'infern. Ho hem contaminat tot. Hem trencat l'equilibri dels ecosistemes. I ara ens cauen les pedres al teulat. Malgrat tot, ens sentim segurs.
    
  Entre el cel i la terra, sentim la vida, l'ale, cada pas, cada nou despertar, cada esperança.
Entre el cel i la terra es on visc, senc i lluite. I ací m'he propossat expresar el que vibre, el que no puc cridar arreu. A vegades m'he preguntat: quin es el meu proposit en aquesta vida? I fa més de trenta anys que m'ho pregunte i encara no he probat resposta. I posiblement el viure siga la resposta. Malgrat tot sempre havia pensat que estava destinat a fer coses més grans de les que he fet i es per aixo i com diu el meu cantautor favorit, Lluís Llach: i amb el somriure la REVOLTA.

11 de novembre del 2011

RETURN TO EGYPT

Del segon viatge a Egipte vaig seguir reflexionant sobre la meua vida. Supose que per si alguna cosa té sentit, és per tractar-se d'una vida semblat a les altres.



Caire 11/8/2002.

Quines paraules porta el vent del desert?

Semblen sons dels dies immemorials
histories escrites per ser cantades.
Res que el sol i la sorra
puguen esbrinar.
Rialles d'ara que mostren felicitat
temps d’abundor, somrís dels déus
encants que les mirades no han
cicatritzat.
No tinc res mes clar
que la paraula,
ni raça ni país ni muller ni professió.
No tinc res mes tèrbol
que la mascara de cada dia
i els dubtes de cada nit.
L’altre ja és acceptat.