Entre el cel i la terra, es l'espai on habitem, juntament amb la resta de la creació, si volem dir-ho així. Un lloc molt semblant al paradís, si no fos perquè l'hem convertit en alguna cosa més semblant a l'infern. Ho hem contaminat tot. Hem trencat l'equilibri dels ecosistemes. I ara ens cauen les pedres al teulat. Malgrat tot, ens sentim segurs.
Entre el cel i la terra, sentim la vida, l'ale, cada pas, cada nou despertar, cada esperança.
Entre el cel i la terra es on visc, senc i lluite. I ací m'he propossat expresar el que vibre, el que no puc cridar arreu. A vegades m'he preguntat: quin es el meu proposit en aquesta vida? I fa més de trenta anys que m'ho pregunte i encara no he probat resposta. I posiblement el viure siga la resposta. Malgrat tot sempre havia pensat que estava destinat a fer coses més grans de les que he fet i es per aixo i com diu el meu cantautor favorit, Lluís Llach: i amb el somriure la REVOLTA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada