16 de desembre del 2010

DELIRIS URGENTS

Potser si, potser no. Qui sap. Seguint en el primer poemari ací en va un de nou.


ARREBAT DE LA EFE.

Una finestra de ferro
feixuc
fingeix la forta
fetor de la fregitel·la
de freixura frèjola
amb fenoll
i frígola.
Tot folrat
d’una fredor freqüent.

En aquest poema com en altres que vindran després, es pot veure més un joc de paraules i un cercament de la persona i aií es refrecteix en aquest recull de poemes curts.


JOCS DEL SOC UN SER.

            I
Sóc un ser
I com a ser
que sóc,
sóc viu i regnant.

        II
Jo sóc jo,
de no ser jo
el ser que sóc
jo seria el ser
que no sóc.

       III
Sóc el ser
que sóc
i el que em toca ser.

       IV

Si no sóc un ser,
què ser
sinó sóc?

       V

Ser el que sóc
a ser,
no és ser
com senten
que sóc.

       VI

Del ser que sóc
i no voldria ser
em sobrem
cents de solcs.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada