18 de desembre del 2010

VIATGES I POESIA

Es un fet que per a qualsevol expresió artística es necessita temps, tranquilitat, predisposició pel acte creatiu i un pessic de felicitat. Es per això que tots estos ingredients els trobava jo en els viatges, moment que m'oblidava dels afers quotidians, disposava de llargs intervals de temps lliure -ja fora en els trasllats o les hores mortes a l'hotel- i em deixava visitar per les musses.
Aci va un mostra.


           Luxor 21-03-2000

                 He d’aprendre en la mirada del poeta
          a donar el meu cor,                
         inste als sentiments viscerals
           a cometre noves obres exemplars.
              I entre anada i tornada
     seguiré el curs del riu encara que duga
sobre les aigües despropòsits  no desitjats.
      No he pretingut mai ser mestre
        però la por sols pot estar l’arma
    dels covards.
  I entre somnis i desencís aprendre  la lluita
      de ploma i paper, cor i ment: viure.
              Qui sinó jo puc entendre el camí
      Qui sinó jo la veritat.
                I entre rialles i despreocupació
composaré una cançó de vida a instants perfectes
    de cor, ànima i ment i elevaré al cel
          un somrís perquè el món
                 em sàpiga content.


RECORDE EGIPTE. –22/6/00-

Recorde Egipte a l’ànima
En l’arena ardent de Saqqara
i en el bes calent del desert i un mar
de palmeres a l’horitzó.

Recorde Egipte com somni d’infantesa
entre aldarull de massa humana a les piràmides
i no podré suportar la mirada d’Horus, fixament.
Hui no vindrà l’ombra aclaparadora d’Issis.

Recorde Egipte entre carcade dolç i amarg
I l’olor agre del Caire: eixam d’intencions
liquades. En un moment robat el futur.

Recorde Egipte en cada tros de pedra
que guardaré al cor. Perquè recolliem pedres?
Quins misteris miraculosos hi buscavem?
Què voliem endur-nos en cada record?

CREUER DE LUXOR. Luxor, 17-8-2002

De ponent, l’aire de la vall
dels reis
tant fresc i recomfortant
com l’ànima necessitava
a la coberta del SONESTA Sun Goddess.
Dugué paraules clares
sota la mirada impassible
dels falcons.
Les idees sencilles,
les mirades enceses
i les rises esclafint
entre mates argentins.
Sol que sofrima la pell,
sol que al cor és ardent.
No puc contenir-me,
mirada indiscreta
que el cor revela.
Egipte es conjuga
de calor i foc,
de sol i sorra
i verd de dacsa i palmeres
a Luxor.

   CAP A LA UNIVERSALITAT. Edfu, 19-8-2002

Què faig del cor quan es desboca
com cavall arab?
Quin elixir han de veure
les emocions descontrolades
per trobar la pau?
Sé que l’amor no coneix millor aliment
que el de ser correspost,
però el fet de trobar-lo
ja és prou joia en si mateix.
Per tant oblidarem el passejar
per alberedes i navegar per llacs desvinculats
i emprendrem camins accensió
cap a cels emotivaments desconeguts
per gaudir de l’encontre sempre nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada