RETURN TO EGYPT

Del segon viatge a Egipte vaig seguir reflexionant sobre la meua vida. Supose que per si alguna cosa té sentit, és per tractar-se d'una vida semblat a les altres.

Caire 11/8/2002.

Quines paraules porta el vent del desert?

Semblen sons dels dies immemorials

histories escrites per ser cantades.

Res que el sol i la sorra

puguen esbrinar.

Rialles d'ara que mostren felicitat

temps d’abundor, somrís dels déus

encants que les mirades no han

cicatritzat.

No tinc res mes clar

que la paraula,

ni raça ni país ni muller ni professió.

No tinc res mes tèrbol

que la mascara de cada dia

i els dubtes de cada nit.

L’altre ja és acceptat.

VIATGE A PEGO

LA MARJAL 

El silenci.

EL Silenci Congelant L’àmbit.

Instant De Pau On Les Ales No Volen

I Les Paraules Nos Es Diuen.

Immensitat: Aigua Dolça

Que El Destí Enverina, Matolls D’Espart

Verds, Demà, Potser Secs

I Negres Vaques Que La Mort Mosseguen.

Quietud Oblidada.

ULLS QUE LA JOIA EMPLENA.

2011: UN ANY PER L'ESPERANÇA.

La bellesa dona igual d'on proveneisca per a estar admirada. Potser son les cosses properes les que no ens deturem a admirar per ser  tan quotidianes  les que guarda el nostre cor en la memoria. Per això per començar l'any ho fare amb un versos acróstics:

PENYAL D’IFACH.

Prenyares l’aire de nostàlgies i

rEcords d’escuma de nata,

reNovellares les impúdiques arques,

canYes dels pescadors de somnis

rescAtant enyors

irreaLs i gavines de sal,

cingle protector,

sempre De pedra el ventre i

d’acer l’ànima que et conserva.

Ets:  Incorruptible esclat d’alè

desaFiant mar i vents,

renAixeres als temps dels dracs, sabent-te nou,

enCara no has satisfet el vincles que establires

aHir per anomenar-te infinitament etern.

TRIPTIC NADALENC.

 Quan vaig començar a escriure aquest blog no  pensava que en sorprendria. Però el fet de recordar quan, perque i on eren escrits els versos i poemes ha fet que em sorpreguera. Com és el cas d'esta trilogia que per efectes de la informàtica la deixada reduida a la primera part. Bo supose que les reflexions sobre el Nadal els fare una altre dia.

                            1

El Nat Alt és ací.

                   Què li oferirem...?

Hem oblidat que té fam...?

i nosaltres...!

què menjarem per saciar-ne la nostra?

Què regalarem per emmudir  la consciència?

Itinerant deambula

 la gent

perduda en la prolífica immensitat d’un escaparata buit,

perduda i no es troba.

         Què cara resulta la nostra companyia!

         Que cara resulta ajuntar la família!

                   I Ell és ací, què ens diu?