La bellesa dona igual d'on proveneisca per a estar admirada. Potser son les cosses properes les que no ens deturem a admirar per ser tan quotidianes les que guarda el nostre cor en la memoria. Per això per començar l'any ho fare amb un versos acróstics:
PENYAL D’IFACH.
Prenyares l’aire de nostàlgies i
rEcords d’escuma de nata,reNovellares les impúdiques arques,
canYes dels pescadors de somnis
rescAtant enyors
irreaLs i gavines de sal,
cingle protector,
sempre De pedra el ventre i
d’acer l’ànima que et conserva.
Ets: Incorruptible esclat d’alè
desaFiant mar i vents,
renAixeres als temps dels dracs, sabent-te nou,
enCara no has satisfet el vincles que establires
aHir per anomenar-te infinitament etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada