Aquest poema que recorda l'època que encara jugava als escacs, te un significat especial ja que va ser exaltat per alguns dels antics companys de l'AJELC (Associació de Joves Escriptors de Llengua Catalana).
Es un poema escrit entre finals dels huitanta, ja que a principis dels noranta ja no hi era a l'AJELC.
Pertany al llibre DELIRIS URGENTS, i servira per anar mostrant una petita evolució al llarg dels anys.
JOC D’ESCACS.
Seixanta-quatre escacs
Conformen un estil de vida.
Tot en un món blanc i negre
limitat pel quadrat.
Tot immensament quadrat,
silenciós; un silenci tètric.
Un silenci ofegador, immutable
i pausat. I el temps se’n vola.
I el temps, bombolla de baf
humit, se’n fuig.
Jo, rei descoronat,
muic en un obscur racó.
