VIATGE A PEGO

LA MARJAL 

El silenci.

EL Silenci Congelant L’àmbit.

Instant De Pau On Les Ales No Volen

I Les Paraules Nos Es Diuen.

Immensitat: Aigua Dolça

Que El Destí Enverina, Matolls D’Espart

Verds, Demà, Potser Secs

I Negres Vaques Que La Mort Mosseguen.

Quietud Oblidada.

ULLS QUE LA JOIA EMPLENA.

2011: UN ANY PER L'ESPERANÇA.

La bellesa dona igual d'on proveneisca per a estar admirada. Potser son les cosses properes les que no ens deturem a admirar per ser  tan quotidianes  les que guarda el nostre cor en la memoria. Per això per començar l'any ho fare amb un versos acróstics:

PENYAL D’IFACH.

Prenyares l’aire de nostàlgies i

rEcords d’escuma de nata,

reNovellares les impúdiques arques,

canYes dels pescadors de somnis

rescAtant enyors

irreaLs i gavines de sal,

cingle protector,

sempre De pedra el ventre i

d’acer l’ànima que et conserva.

Ets:  Incorruptible esclat d’alè

desaFiant mar i vents,

renAixeres als temps dels dracs, sabent-te nou,

enCara no has satisfet el vincles que establires

aHir per anomenar-te infinitament etern.

TRIPTIC NADALENC.

 Quan vaig començar a escriure aquest blog no  pensava que en sorprendria. Però el fet de recordar quan, perque i on eren escrits els versos i poemes ha fet que em sorpreguera. Com és el cas d'esta trilogia que per efectes de la informàtica la deixada reduida a la primera part. Bo supose que les reflexions sobre el Nadal els fare una altre dia.

                            1

El Nat Alt és ací.

                   Què li oferirem...?

Hem oblidat que té fam...?

i nosaltres...!

què menjarem per saciar-ne la nostra?

Què regalarem per emmudir  la consciència?

Itinerant deambula

 la gent

perduda en la prolífica immensitat d’un escaparata buit,

perduda i no es troba.

         Què cara resulta la nostra companyia!

         Que cara resulta ajuntar la família!

                   I Ell és ací, què ens diu?

DES DEL SILENCI.

Arribem al cap de setmana, i es preveu llarg i gelat. Segurament en mantindre en silenci, però aprofite per comunicar que aquells que ho dessitgeu podeu deixar algun comentari. Quan vaig començar aquest blog pensava que hauria un poc més de comunicació. Crec que estava preparat per acceptar les critiques dolentes. No vaig pensar que el silenci sigues tant dessolador.

El silenci gris

menyspreu delectable,

quin goig obscur usurparà

les vitals energies

de l’esperit? Mai sabrem el camí