EVOLUCIÓ

Tres poemes de diferents èpoques.

1ª del darrers anys de l'institut pels anys 1985-86. Del primer poemari en català UN BROT DE PRIMAVERA.

                   13

Crisàlide que esclata

a la vida

de la primavera.

El cel tot ell blau

i embotit

en la seua certesa.

Un retony brota

dormit encara

per la gèlida dolçor

de l’hivern.

Una verdor

quasi oblidada

inunda el paisatge,

tot és verd,

verdes fulles,

verda l’herba,

verds arbres,

verd el camp.

I la vida com és?

Quin color té la vida?

I l’alegria?

I el somriure?

Lluny queda el somni

d’infant en hivern

i ara, què busca?,

encara no ha  trobat

la seua personalitat?,

encara no és adult:

                                crisàlide.

2.- L'any 1998 vaig començar a datar els poemes. Del poemari ECLIPSI DE LLUNA. (98/99).

19/07/1.999

        EL TEMPS DE LES CIRERES.

            De paraules llunyanes

és l’única manera que se construir futurs de cingles d’or

i entre desigs amputats

empenyaré ràfegues, instants intensos, aromes de vida.

Rompré a punta de ploma

els constrenyits mal sons de l’aire que m’inundava

i posaré ciments d’acer i roca

a cada colp de paraula rumiada.

            Oblidaré per un instant  les divines

carns d’aquelles distretes nits d’inconciència embarcades

en ampolles de vi ranci.

Opac udol de pell sorpresa. 

I quan la son se m’acoste

l’expulsaré en rius de gasades aigües dolces

impenitents anhels d’èxit

sempre postergat per la feble

tristesa dels homes incrèduls

i antigues frustracions heretades dels temps

de la gloriosa adolescència

de insondables memòries

de palla nova.

            Ja és el temps de les cireres.

3.- Del darrer poemari esccrit 2003 L'ANY QUE VAIG CONEIXER LAURA.

DE POC ET VAL EL SILENCI.10-01-2003.

                                                    

Encara t’amagues

sota silencis de cristall.

Jo ja no pateisc

per les teues agullonades

d’indiferència.

Massa han estat els tresors

d’alabastre pulcre

i les alegries que les finestres

oferiren al cor.

Ni la nit ha estat

tan profunda

com les catacumbas que Neptú

ens oferí en propileus auris.

Elevant ramells d’ivori

recordava perfum de lotus

mentre contemplava diamants

encastats als teus cabells

i em meravellava de la transparència

dels ulls de lapislàtzuli opac.