TRIPTIC NADALENC.

 Quan vaig començar a escriure aquest blog no  pensava que en sorprendria. Però el fet de recordar quan, perque i on eren escrits els versos i poemes ha fet que em sorpreguera. Com és el cas d'esta trilogia que per efectes de la informàtica la deixada reduida a la primera part. Bo supose que les reflexions sobre el Nadal els fare una altre dia.

                            1

El Nat Alt és ací.

                   Què li oferirem...?

Hem oblidat que té fam...?

i nosaltres...!

què menjarem per saciar-ne la nostra?

Què regalarem per emmudir  la consciència?

Itinerant deambula

 la gent

perduda en la prolífica immensitat d’un escaparata buit,

perduda i no es troba.

         Què cara resulta la nostra companyia!

         Que cara resulta ajuntar la família!

                   I Ell és ací, què ens diu?

DES DEL SILENCI.

Arribem al cap de setmana, i es preveu llarg i gelat. Segurament en mantindre en silenci, però aprofite per comunicar que aquells que ho dessitgeu podeu deixar algun comentari. Quan vaig començar aquest blog pensava que hauria un poc més de comunicació. Crec que estava preparat per acceptar les critiques dolentes. No vaig pensar que el silenci sigues tant dessolador.

El silenci gris

menyspreu delectable,

quin goig obscur usurparà

les vitals energies

de l’esperit? Mai sabrem el camí

RECULL DE HAIKUS

Un recull de HAIKUs.

 1ª

Tarongers caiguts

terra erma escaient,

plor glorificat.

 3ª.

Cigonya blanca

un jardí a les vespres,

hivern impertinent.

        10ª.

Els blaus himnes

La tediosa prosa

Somoure el ritme.

I de regal una flor.

                       *

    A elles, que volen el teu vol

  per que transmuten l’aparença

          i són les mateixes,

per que bateguen majestuosament

  espargeixen una mantellina d’or,

 per que ens afalaguen de colors

        com l’arc del cel

   per que van volant amb tu

             papallona

                    t

                     a

                       c

                         a

                             d

                                  a

                                           de   mel.

 

VIATGES I POESIA

Es un fet que per a qualsevol expresió artística es necessita temps, tranquilitat, predisposició pel acte creatiu i un pessic de felicitat. Es per això que tots estos ingredients els trobava jo en els viatges, moment que m'oblidava dels afers quotidians, disposava de llargs intervals de temps lliure -ja fora en els trasllats o les hores mortes a l'hotel- i em deixava visitar per les musses.

Aci va un mostra.

           Luxor 21-03-2000

                 He d’aprendre en la mirada del poeta

          a donar el meu cor,                

         inste als sentiments viscerals

           a cometre noves obres exemplars.

              I entre anada i tornada

     seguiré el curs del riu encara que duga

sobre les aigües despropòsits  no desitjats.

      No he pretingut mai ser mestre

        però la por sols pot estar l’arma

    dels covards.

  I entre somnis i desencís aprendre  la lluita

      de ploma i paper, cor i ment: viure.

              Qui sinó jo puc entendre el camí

      Qui sinó jo la veritat.

                I entre rialles i despreocupació

composaré una cançó de vida a instants perfectes

    de cor, ànima i ment i elevaré al cel

          un somrís perquè el món

                 em sàpiga content.

RECORDE EGIPTE. –22/6/00-

Recorde Egipte a l’ànima

En l’arena ardent de Saqqara

i en el bes calent del desert i un mar

de palmeres a l’horitzó.

Recorde Egipte com somni d’infantesa

entre aldarull de massa humana a les piràmides

i no podré suportar la mirada d’Horus, fixament.

Hui no vindrà l’ombra aclaparadora d’Issis.

Recorde Egipte entre carcade dolç i amarg

I l’olor agre del Caire: eixam d’intencions

liquades. En un moment robat el futur.

Recorde Egipte en cada tros de pedra

que guardaré al cor. Perquè recolliem pedres?

Quins misteris miraculosos hi buscavem?

Què voliem endur-nos en cada record?

CREUER DE LUXOR. Luxor, 17-8-2002

De ponent, l’aire de la vall

dels reis

tant fresc i recomfortant

com l’ànima necessitava

a la coberta del SONESTA Sun Goddess.

Dugué paraules clares

sota la mirada impassible

dels falcons.

Les idees sencilles,

les mirades enceses

i les rises esclafint

entre mates argentins.

Sol que sofrima la pell,

sol que al cor és ardent.

No puc contenir-me,

mirada indiscreta

que el cor revela.

Egipte es conjuga

de calor i foc,

de sol i sorra

i verd de dacsa i palmeres

a Luxor.

   CAP A LA UNIVERSALITAT. Edfu, 19-8-2002

Què faig del cor quan es desboca

com cavall arab?

Quin elixir han de veure

les emocions descontrolades

per trobar la pau?

Sé que l’amor no coneix millor aliment

que el de ser correspost,

però el fet de trobar-lo

ja és prou joia en si mateix.

Per tant oblidarem el passejar

per alberedes i navegar per llacs desvinculats

i emprendrem camins accensió

cap a cels emotivaments desconeguts

per gaudir de l’encontre sempre nou.